Va néixer Domènec a Caleruega, terres de Castella i actual província de Burgos, sent els seus pares Félix de Guzmán i Juana de Aza.

El naixement de Domènec se situa entre els anys 1173 i 1175. Sembla ser que la seva arribada a el món es va veure acompanyada d’alguns signes i fets extraordinaris. La mare va veure en somnis portar, al seu úter, un gos amb una teia encesa intentant incendiar el món amb l’Evangeli.

Doña Juana tenia interès que el seu fill dirigís els seus passos cap a la formació clerical, i va ser per això que cap als sis anys diumenge es va traslladar a la població veïna de Gumiel de Izán, on va rebre la seva primera instrucció, a càrrec del seu oncle arxiprest.

Encara adolescent, amb catorze anys, els seus pares li van enviar a Palencia, a l’escola episcopal, on va rebre una sòlida formació intel·lectual cursant arts liberals i ciències teològiques. La fam que fuetejava Europa, sobretot l’any 1196, li va fer comprendre el que significava ser pobre i la misèria que comporta la pobresa. A Castella aquest fam es va empitjorar a causa de la violenta derrota de les tropes cristianes davant les musulmanes a la població d’Alarcos.

Van ser molts els personatges que es van fixar en el jove Domènec a ser un estudiant seriós i exemplar, i també per la seva pietat i la seva dedicació a l’proïsme. Un d’ells va ser el prior de la catedral d’Osma, Diego d’Acebes, qui li va oferir un lloc entre ells. El bisbe de la diòcesi, Don Martín de Bazán,  havia encarregat a Diego el reclutament de joves valents i amb decisió, que estiguessin disposats a ser sacerdots i col·laborar en la reforma de l’clergat que promovia el Papa Innocenci III.

En companyia de Diego, que havia estat nomenat bisbe, va travessar el sud de França en un viatge diplomàtic a les Marques (Dinamarca) ordenat pel rei Alfons VIII.

El viatge a les marques va ser una experiència determinant per a la seva vida, perquè encara que Diego va tornar a Castella, Domingo va decidir quedar-se en aquell país durant nou anys per predicar l’Evangeli de Jesús. Aquí va ser on Domènec es va forjar com a predicador i com a fundador.

Amb un grup de dones converses de l’heretgia càtara per la seva predicació, Domènec va fundar el convent de les monges a la població francesa de Prulla l’any 1206. Encara que van ser de clausura, el seu convent es deia “casa de predicació”.

Diumenge, ajudat pel seu bisbe Fulco de Tolosa i per diversos homes que l’havien seguit, insisteix el Papa per fundar una nova Ordre; seran apòstols consagrats exclusivament a la predicació i viuran en comunitat.

D’aquesta manera va néixer l’Ordre de Predicadors, que va ser confirmada pel Papa Honorio III el dia 22 de desembre del 1216. I el 21 de gener del 1217, el Papa confirma el nom de l’ordre i la seva missió de Predicadors. El 15 d’agost de el mateix any, davant la sorpresa de tots, Domènec dispersa els primers setze frares, segurament des Prulla, estenent d’aquesta manera l’ordre per tot el món.

Oferir a la nostra comunitat educativa experiències personals i grupals que generin vida, experiències en què la fe tingui l’oportunitat de treballar-se, de ser alguna cosa real i formar part de l’creixement personal i comunitari.

Entenem el voluntariat com un element dins de la pastoral escolar que promogui la vida amb i per als altres, una pastoral feta des de la fraternitat local per a la fraternitat universal.
Volem que amb aquestes experiències es forgin trets com el servei, la col·laboració, el suport, la celebració, l’acompanyament, la familiaritat i el compromís pels altres.